El diari La Jornada va sortir als quioscos el 5 de maig de 2018, amb l’ambició de ser una publicació setmanal en paper de referència als països catalans. Va néixer amb un gran suport, desprès de mesos de treball previ. Cada dissabte durant sis mesos els lectors i subscriptors van poder gaudir d’un mitjà generalista d’esquerres i compromès i d’un periodisme de qualitat, però a finals d’octubre d’aquell mateix any, i en vista als comptes de la cooperativa l’Assemblea General de La Jornada va decidir tancar.

Hem parlat amb la Laia Altarriba, una de les sòcies fundadores d’aquest projecte per entendre els factors que van desencadenar el tancament de la cooperativa. El primer element que ens ve al cap i que menciona la Laia és l’ambició del projecte, que ella qualifica d’alt risc. En plena crisi del periodisme en paper, quan s’ha perdut la costum de comprar diaris i la majoria accedim als continguts online, una aposta per una publicació en paper i setmanal era arriscada. Però la feina del dia a dia, per arribar puntualment cada dissabte al quiosc els va fer deixar l’edició digital en segon pla, i això, com ens indiquen les dades recollides és un factor clau per l’èxit dels mitjans cooperatius. L’ambició del projecte també era de caire geogràfic, ja que volien donar cobertura a tots els Països Catalans, i aquesta és una àrea geogràfica gran que encaria els costos en un projecte que just s’iniciava. Però l’elecció de d’arribar a tots els Països Catalans era per coherència amb els valors del mitjà i per això un dels pilars del projecte.

Per altra banda la periodista assenyala que els va faltar temps i diners per consolidar-se i és que quan van tancar la qualitat del seu contingut seguia essent alta i els seus lectors i subscriptors els van mostrar la seva tristesa i el seu suport, perdien un mitjà referent als Països Catalans. Això, apunta Altarriba, pot ser degut a que no van tenir una bona campanya de comunicació i de publicitat que els permetés arribar al volum necessari de lectors i subscriptors per a la sostenibilitat del mitjà.

Un altre dels factors que van influir en el tancament va ser la falta de cohesió, entesa i implicació d’aquelles persones involucrades. En tots els projectes, però sobretot als projectes cooperatius, l’inici és difícil i suposa una implicació a nivell personal i econòmic elevat per tots els involucrats, que va generar un desgast en els treballadors de la cooperativa.

Tots aquests factors van portar a una situació econòmica no gaire favorable, que els va portar a plantejar el tancament definitiu a l’Assemblea General, per respecte a independència econòmica d’entitats bancàries i a les necessitats dels seus treballadors. Per aquest motiu, una de les claus per entendre’l és la voluntat dels seus membres de no endeutar-se amb ningú, tancar com a acte de coherència amb els valors cooperatius d’independència econòmica, gestió assembleària, i posar per sobre les persones al capital.

Com a reflexió final sobre el diari La Jornada, vull destacar que projectes valents i ambiciosos en l’àmbit del periodisme cooperatiu, com aquest, ens donen la oportunitat de reflexionar sobre l’estat del periodisme, els nous usos i formats i les estratègies que podem implementar per tal de que siguin sostenibles i puguin consolidar-se.