El Crític va rebre l’any 2019 el Premi Nacional de Comunicació en la categoria Mitjans d’arrel digital(1), tant per el seu contingut periodístic com per el seu model de gestió i finançament. En paraules de Joan Vila, un dels socis fundadors, quest mitjà elabora,un periodisme diferent del dels mitjans convencionals. Un periodisme més a fons, més reflexiu, especialitzat en la investigació i l’anàlisi. Es basa ens els valors de l’Economia Social i Solidària de no competició, de posar les persones al centre, d’ajudar-les i això es veu reflectit en la seva forma organitzativa. A El Crític són una cooperativa.

Una cooperativa és una organització empresarial gestionada democràticament pels seus membres, els socis. Les cooperatives han de complir amb els principis cooperatius proclamats per l’Aliança Cooperativa internacional(2) l’any 1995. Aquests principis són l’adhesió lliure i oberta, la gestió democràtica, la participació econòmica dels seus membres, l’autonomia, la cooperació entre cooperatives, l’educació, formació i la informació, i l’interès per la comunitat. Els valors universals del cooperativisme son els valors de la igualtat, la equitat, la solidaritat, la honestedat, la transparència, la responsabilitat social, l’autorespecte i l’autoajuda.

Per aquest motiu, el cooperativisme és el model organitzatiu més coherent amb els valors de l’Economia Social i Solidària o Transformador. Ja que aquesta, com la cooperativa, posa al centre les necessitats de les persones davant el capital. Per a l’organització Pam a Pam(3), els criteris que haurien de complir les empreses que formen part de l’Economia Social i Solidària son 15, la democràcia interna, el desenvolupament personal dels seus membres, la perspectiva feminista, les condicions de treball, tenir proveïdors amb valors de proximitat, bones condicions de treball, sostenibilitat, ..., intercooperació, ús de llicències lliures i obertes, transparència, gestió financera ètica, cohesió social, transformació social, arrelament territorial, sostenibilitat ambiental, gestió de residus adequada i consum energètic amb valors de l’ESS. Aquesta organització permet a les empreses omplir una fitxa on es valoren aquests criteris, per ajudar al consumidor a decidir i per a ajudar a millorar a les organitzacions. Moltes de les iniciatives cooperatives de periodisme hi tenen una fitxa que ens pot ajudar a entendre millor el seu funcionament intern i els seus valors socials i professionals.

Com diu la Laia Tresserra, directora d’Opcions(4), “els periodistes necessiten independència per exercir la seva feina”, i sembla que el model organitzatiu de cooperatives és una forma d’aconseguir-ho. D’aquesta manera, l’ús d’una forma d’organització que garanteix la veu i la independència dels seus socis i que té com a part fonamental una gestió financera i uns principis d’independència davant els diferents actors econòmics que controlen els mitjans convencionals, ajuda a assolir i garantir la independència periodística. Però això no vol dir que siguin apolítiques, sinó que aquesta ve dictada per les necessitats dels socis i de transformació de la societat cap a un model alternatiu al capitalisme.

En Josep Comajoan és soci fundador de Dies d’Agost, la cooperativa que impulsa Setembre. Comajoan expressa la voluntat transformadora del seu projecte, que busca aportar continguts crítics, socials i culturals que presentin una alternativa als convencionals. Com a cooperativa formen part de la Xarxa d’Economia Social i Solidària d’Osona i treballen per a entitats amb valors de l’ESS. D'aquesta manera el model organitzatiu cooperat els oferia l’alternativa a les organitzacions de caire capitalista d’altres mitjans i els era més proper als seus valors.

La Laia Altarriba, del diari La Jornada, també descriu el model cooperatiu com l'estructura empresarial més adequada als valors i objectius del seu projecte. La Jornada neix com una iniciativa de base popular que buscar la transformació social. Van escollir la cooperativaperquè els permetia una propietat i una presa de decisió col·lectives que altres models no permetien,

La cooperativa Surt de Casa, té com a principal objectiu una difusió cultural a nivell territorial, posant-la en valor i destacant aquelles iniciatives i projectes que ofereixen un retorn a la societat. La seva feina busca incidir en la transformació social, d’una manera sostenible, honesta i sensible. La forma cooperativa, segons expliquen, és la que més s’adequa a la seva manera horitzontal de treballar i prendre decisions. Com aquests tres exemples, molts dels altres mitjans consultats, des d’Opcions, La Directa o Fet a Sant Feliu, la coherència entre els seus valors professionals i personals amb la forma empresarial del seu projecte és el principal motiu per haver escollit ser una cooperativa.

Però no tots els mitjans ho són per aquest motiu. Malarrassa és un mitjà de Terrassa amb una voluntat d’oferir contingut crític i orientat a la transformació social. Des del mitjà terrassenc expliquen, que la cooperativa va ser la forma organitzativa que els va permetre professionalitzar la feina que ja feien com a associació cultural. Per tant, la cooperativa es presenta com una forma empresarial que respon a les necessitat de les associacions i altres organitzacions sense ànim de lucre quan aquestes decideixen convertir-se en empreses.

La Cooperativa SOM, que és una cooperativa de segon grau, on els seus socis també són cooperatives. SOM dona uns motius diferents per haver-se decidit per aquest tipus d’organització: només podien organitzar-se com a tal. Per a poder unificar les diferents cooperatives dins una sola empresa, l'única forma era a través de ser cooperativa també.

Com a conclusió podem afirmar que les cooperatives tenen diferents motius per haver escollit aquest model. Però, en la majoria de casos la coherència amb els valors compartits entre els seus membres  i de l’ESS és el que els ha dut a ser-ho