0

img analisipng

Desigualtats territorials i cooperatives de periodisme

Mitjans com El Crític i La Directa són cada vegada més reconeguts i llegits a Catalunya. Som és un mitjà amb més de 30.000 subscriptors i un gran nombre de publicacions al mercat. Però què tenen en comú aquests mitjans? Tots ells són cooperatives de periodisme escrit i són l’objecte d’estudi d’aquest reportatge.

Per a conèixer l’estat del periodisme cooperatiu escrit a Catalunya s’han localitzat els mitjans que s’emmarquen dins la categoria i s’han ubicat en un mapa. Aquest mapeig ha posat en relleu la desigualtat territorial entre províncies catalanes. Dels 11 projectes estudiats, 9 són a la província de Barcelona i dos a la de Tarragona, en concret al Penedès.

A què es deu aquest desequilibri territorial?

 

Tant Joan Vila d’El Crític, com Josep Comajoan de Setembre apunten a unes causes demogràfiques, el volum de població de cada territori com a font de desigualtat entre unes zones i altres del nostre país.

La província de Barcelona és la més poblada de les de Catalunya, amb uns 5.627.000 habitants, seguida de Tarragona amb 806.000 i Girona amb 755.000, Lleida és amb 430.000 la menys poblada del nostre país. (1) Pot ser que el volum de població sigui la causa del desequilibri entre comunitats?

El nombre de cooperatives amb alta a la seguretat social son de 1.601 a Catalunya segons dades del Govern Espanyol, i donen feina a unes 30.000 persones. Essent 1043 a Barcelona, 235 a Lleida 228 a Tarragona i 95 a Girona. Les cooperatives de Lleida son majoritàriament agràries, mentre que a Barcelona son de treball associat.(2)

Amb aquestes dades tenim que a la província de Barcelona tenim una cooperativa cada 5400 persones aproximadament, mentre que a Lleida és una cada 1830 persones, a Tarragona cada 3530 persones i a Girona cada 8160 persones.

Si comparem aquestes dades en cooperatives de treball associat, dins les que emmarcaríem els mitjans cooperatius del nostre país, podem veure que a Girona hi ha una cooperativa cada 11.100 persones, a Tarragona cada 8.300 persones, a Barcelona cada 7230 persones i a Lleida cada 5240 persones.

Per tant podem concloure que tot i que aparentment sembla que a Barcelona hi ha un nombre molt més elevat de cooperatives que a les altres províncies i que això ens podria dur a pensar que és degut al volum de població, també hem d’analitzar perquè en províncies com Lleida, on hi ha més cooperatives per habitant que a Barcelona, no en tenim dedicades al periodisme.

 

Podria ser que el desequilibri territorial estigui relacionat amb el suport institucional a la província de Barcelona?

 

L’Ajuntament de Barcelona té un seguit de subvencions que poden facilitar el sorgiment i seguiment de projectes com els ajuts a la continuïtat o bé per la creació de cooperatives o per l’impuls de l’Economia Social i Solidària. De fet, dels 6 projectes que tenen subvencions entre les seves fonts d’ingressos en trobem 3 que es troben a Barcelona ciutat i els altres 3 són de la mateixa província. (3) El departament de Treball de la Generalitat de Catalunya també té programes d’emprenedoria i d’impuls de l’Economia Social i Solidària, com els finançats a través d’Aracoop i dels Ateneus Cooperatius repartits per tot el territori.

 

Pot ser un factor determinant el fet que les institucions que proporcionen ajuts i finançament tinguin la seva seu a Barcelona? Les dades recollides ens permeten afirmar que íi, que les institucions donin suport, via programes d’emprenedoria, subvencions, promoció, etcètera reflexa una voluntat perquè aquests projectes sorgeixin i es mantinguin. A més, això crea una cultura de consum transformador, que atrau a les persones que hi estan interessades i que afavoreix que aquells projectes que es nodreixen d’aquesta s’hi desenvolupin. A Barcelona les economies transformadores ja representen el 7% del PIB de la ciutat(4), i tot indica que és una tendència a l’alça, com demostra, per exemple, l’augment de visites a la Fira d’Economia Social i Solidària entre 2018 i 2019 que es xifra en 3.000 persones.(5)

En conclusió, si bé és cert que en territorial amb més població hi trobem un nombre absolut més gran de cooperatives i més projectes periodístics independents, també ho és que això no és l’únic factor determinant per al seu sorgiment i èxit, sinó que aspectes com el suport social i institucional d’un territori hi tenen molt a dir en el desequilibri entre províncies.

 

Quants projectes reben subvencions?

D'on són els projectes que reben subvencions?

(1) Dades de població de l'Idescat a 2019

(2) Dades del Gobern d'Espanya 2018

(3) Fonts pròpies, resultats de l'enquesta a Fonts i recuros.

(4) Entrevista a Ruben Suriñach a Opcions http://opcions.org/entrevistes/ruben-surinach/

(5)La FESC 2019 tanca amb 14.000 visitants.  http://fesc.xes.cat/2019/10/28/fesc2019-tanca-14000-visitants/

Captura 20png