El concepte d’èxit empresarial en l’imaginari col·lectiu de la nostra societat esta definit per criteris econòmics i de reconeixement públic. Amancio Ortega, Bill Gates o les empreses de l’IBEX 35 són els models que defineixen l’èxit. Però, aquesta és la única definició del que pot ser l’èxit?

Podem redefinir l’èxit basant-nos en els valors de l’Economia Social i Solidària (ESS)(1). D'aquesta manera s’adapta millor als objectius, als valors i a la voluntat de transformació dels projectes cooperatius.

L’Economia Social i Solidària és aquell sistema socioeconòmic en què es posa les necessitats de les persones al centre. En contraposició, el sistema econòmic capitalista hi posa el capital al centre. Això es tradueix en una sèrie de valors que es reflecteixen en la pràctica de producció i consum. Aquests valors es poden resumir en la importància del desenvolupament personal, les cures i les necessitats de les persones, la igualtat, la transparència, la voluntat de transformació social, una gestió democràtica i participativa, el compromís amb la comunitat i l'entorn, la sostenibilitat ambiental i ecològica, unes condicions de treball dignes, l’arrelament territorial, la utilització de proveïdors i serveis amb valors de l'ESS, l’ús de finances ètiques i de llicències lliures i obertes.Un altre aspecte a tenir en compte a l’hora de mesurar l’èxit d’aquests mitjans és l’objectiu que va impulsar als seus socis a iniciar-los. Gairebé tots els mitjans amb els que m’he posat en contacte coincideixen en que la voluntat de contribuir a transformar i millorar la societat que els envolta va ser un dels elements que els van fer plantejar-se la creació d’un mitjà nou. Projectes com el Setembre amb una entrevista sobre els patis escolars i la desigualtat de gèner(2)e o El Crític amb la seva investigació sobre subvencions públiques a escoles que segreguen l’alumnat per sexe(3), han aconseguit que es parli de problemàtiques socials que d’altra manera no haurien entrat mai a debat públic. Amb la influència d’alguns dels seus articles i entrevistes, que han posat de manifest temes que d’altra manera no tenien espai als mitjans convencionals, i que han acabat encetant un debat a nivell social, podem mesurar com a èxit l’assoliment d’un dels seus objectius principals.

Els factors econòmics són un dels principal aspectes que dificulten l’èxit d’una cooperativa de periodisme, entès com a manteniment de l’activitat i augment dels lectors i subscriptors. En aquest factor gairebé tots els projectes coincideixen, la dificultat de finançament de manera coherent amb els seus valors. Segons Joan Vila, la cultura de consum de continguts d’internet al nostre país està basada en la gratuïtat. Ens hem acostumat a no pagar per allò que hi veiem i això dificulta els models de finançament de subscriptors. Les dades recollides mostren que els projectes cooperatius intenten mantenir una independència econòmica. Com afirmen des de Fet a Sant Feliu, tenir totes les potes equilibrades és un bon consell per mantenir un bon finançament.

Com es pregunten l’Angel Castiñeira i en Josep M. Lozano al seu article al Punt Avui(4) “per què el que avui anomenem irresponsabilitat sovint anys enrere ho anomenàvem èxit empresarial?”. Pot ser que en un futur l’endeutament a grans grups bancaris i la dependència de conglomerats empresarials a través de la publicitat per part dels mitjans de comunicació es vegi com una irresponsabilitat i es condemni per ser un entrebanc a la tasca periodística ètica?

Tot i això, 6 dels 9 projectes consultats fan un balanç econòmic positiu del mitjà. Dels altres 3 n’hi ha dos que s’hi troben encaminats i només és qüestió de temps. Això planteja quines són les fons d’ingressos que els duen a l’estabilitat. La majoria dels projectes accepten algun tipus de publicitat, excepte Setembre, que complementa l’ingrés via subscripció amb serveis de comunicació per a empreses i institucions del tercer sector.

Les dades recollides permeten afirmar que una de les claus de l’èxit d’aquests mitjans, i per la qual atrauen a la majoria dels seus lectors és el seu contingut. L’aposta per un contingut propi i de profunditat, donant espai a temes, a fonts d’informació i veus que no són habituals als mitjans convencionals és el que els diferència d’aquests. Tractar temàtiques i fer-ho des d’un punt de vista diferent, tenint en compte la perspectiva de gènere, territorial, i transformadora, ha estat un dels elements diferenciadors. Així és que 8 dels 9 mitjans, utilitza algun tipus de recomanació o guia per a un llenguatge inclusiu en els seus continguts. 

Tot i la pluralitat dels seus continguts, les dades mostres que la diversitat no ha entrat als mitjans cooperatius, ja que només 2 dels 9 enquestats han respost que dins la cooperativa hi ha persones amb diversitats socials, i són les dues cooperatives que tenen en funcionament mecanismes per assegurar aquesta diversitat. La resta de cooperatives haurien de seguir el camí de La Directa i Opcions per tal d’incloure persones representatives de la diversitat social del nostre país.

El format digital és el format per excel·lència en els mitjans cooperatius, segons ens mostren les dades, ja que tots tenen el seu espai majoritari a les xarxes. Tot i això, 6 dels projectes tenen algun tipus de publicació en paper, que complementa el seu treball online.

La no competitivitat i teixir xarxes amb altres cooperatives és un dels elements definitoris de l’organització cooperativa, i un factor clau per a l’èxit d’aquests mitjans. Per aquest motiu totes les cooperatives consultades formen part d’una o més d’una xarxa, i gairebé tots col·laboren amb altres mitjans i periodistes.

Els inicis de qualsevol projecte, i sobretot d'un projecte cooperatiu suposen molta implicació per part de tots els membres de la cooperativa segons Laia Altarriba, del diari La Jornada. Així mateix, el model assembleari, amb el qual prenen decisions la majoria dels mitjans consultats, ressalta la importància de la cohesió i el treball en equip per tal de dur a bon terme les iniciatives. Per tant un equip cohesionat i implicat en un projecte cooperatiu és un factor per assolir l’èxit a nivell econòmic i empresarial o bé és un èxit cooperatiu per si mateix?

Però per a tal implicació i cohesió les dades recollides mostren la importància d’unes condicions de treball dignes, amb sous equitatius per a tots els treballadors de la cooperativa i la possibilitat de estar sindicats, tot i que la majoria de treballadors han escollit no estar-ho.

Per acabar, Josep Comajoan, de Setembre, afirma que “la gent té ganes de projectes d’aquesta mena” i la Laia Altarriba, de La Jornada, ens ho confirma quan relata el suport i la quantitat de gent que “van engrescar” amb el projecte de la Jornada, i això ens pot portar a pensar en un altre criteri per a valorar l’èxit d’un projecte cooperatiu, la voluntat popular d’aquestes organitzacions. La implicació d’un gran nombre de persones, sigui com a col·laboradors, socis, subscriptors o prescriptors d’aquests mitjans també s’ha entendre com un assoliment d’un dels valors claus del cooperativisme, que és la implicació lliure i oberta als projectes.

Com a conclusió, m’agradaria proposar una redefinició  del concepte d’èxit, basada en els valors de ESS, amb la qual s’entendria com l’assoliment dels objectius fundacionals del projecte i dels valors cooperatius i de l’ESS, essent aquest coherent amb els seus valors. I així doncs, tenint en compte aquesta nova definició, l’èxit en un mitjà cooperatiu es pot mesurar en base als següents criteris: Coherència amb els valors del projecte, equip de socis i treballadors cohesionats i implicats, condicions de treball dignes, independència de bancs, empreses o poders econòmics, independència periodística, pluralitat de temàtiques i veus als continguts, impacte social positiu a través del seus continguts, contingut diferenciat, de qualitat, amb una perspectiva social i valorat per els lectors, intercooperació, i l’adaptació en formats i en fonts d’ingressos.